Les primeres històries que recorde les vaig escoltar en converses familiars, on cadascú deia la seua sobre les fetes del sabater del cantó o els avatars d’aquell cosí segon que després de tornar de la inabastable Europa va muntar un negoci d’instal·lació d’antenes. També la iaia entretenint-nos amb contes de tota la vida i vides privades de retors i  gents de bé. El barri on em vaig “educar” em va oferir infinitat d’anècdotes que a força de contar-les en reunions d’amics, barres de bar i acampades il·legals, han esdevingut històries de la meua pròpia història. I els llibres, les històries momificades en pàgines de còmics o d’alta literatura, em van anar ensenyant a inventar o reinventar les xicotetes coses que passen desapercebudes, a fer jocs malabars amb emocions i sentiments, o a manipular personatges o persones en laberints quotidians inventats per a l’ocasió.

I sense adonar-me’n  havia gent escoltant-me contant eixes coses. Coses dels llibres o del meu barri o de la meua família o inventades. Com passen las coses importants, quasi sense saber com va passar (una mort, un amor, una vida) sent que me ha caigut l’herència d’un tio ric i gaudisc de les seus rendes.